La Campus Party rep cada dia més entre déumil i tretzemil atacs cibernètics, encara que “només l’u per cent podria aplegar a tindre èxit”, segons ha explicat el responsable de seguritat informàtica d’esta edició, Polkan García, qui també ha precisat que l’orige de l’immensa majoria és China.
“Tenim màquines en China que estan constantment utilisant ferramentes per a escanejar direccions de IP i provant una per una, buscant ordenadors vulnerables. La Campus és fàcilment reconeixible en Internet i per ad ells som atractius”, ha reconegut en una entrevista concedida a EFE.
En este u per cent de casos en perill, el protocol a seguir consistix en donar assistència al participant de la Campus que puga ser objecte de l’atac a través del seu ordenador i advertir-li per a que actualise algun dels seus programes i incrementar aixina la seua seguritat.
“Mosatros veem eixos atacs, som conscients, i inclús en alguns casos tenim identificat l’orige i bloquegem el seu accés”, ha destacat García.
Ademés, cadascuna de les 109 fileres en les quals estan situats els 6.000 participants d’esta edició “pertànyen a un segment distint, per lo que si algú fica virus o ‘spyware’ el número d’afectats és menor i el foc s’identifica més pronte”.
El treball del responsable de seguritat en esta cita se basa en garantisar “la protecció, la disponibilitat i l’idoneïtat de les senyes que processen” els “campusers”, per a lo qual existix un equip de persones pendent de l’ordenador central per a evitar qualsevol comportament inadequat.
“Com Internet és tan gran, yo tinc tipificat lo que no se deuria de vore, i cada volta que entren en un d’estos llocs me bota una alarma”, ha assegurat Polkan García.
Entre estos continguts estan la pedofilia i la pornografia infantil, i de fet, en l’edició de l’any 2006, la Policia Nacional investigà l’orige d’una carpeta d’archius en un vídeo de contingut pederasta inclòs que circulà durant la Campus.
També fan botar les alarmes atres archius i programes que poden ser perillosos per a la seguritat d’atres usuaris, com “les ferramentes de software que permeten escanejar ports”.
Fins el divendres havien segut expulsades de les instalacions “tres o quatre persones” per fets d’este tipo, encara que “en atres anys n’hi hagueren moltíssims més”.
“Tenim en la sala de control quatre servidors que monitorisen tot el tràfic”, ha remarcat l’encarregat de seguritat de la Campus, que també ha incidit en que no totes les alarmes són reals, ya que ne són molts els que tenen instalats en les seues computadores programes “perillosos” sense saber-ho.
No obstant no se perseguixen les descàrregues illegals de música o películes per Internet, lo que García ha justificat perque degut al tamany actual de la xàrcia “existix una gama grandíssima de ferramentes” que les fan possibles: “Podríem controlar un tipo, dos tipos, tres tipos… Pero les possibilitats són tantes que tindríem que censurar tot Internet”.
Es per això que en este tema la Campus no adopta “una política restrictiva”, sino que intenta buscar “la conciència social” per a que els “campusers” entenguen les conseqüències negatives d’este tipo de actituts.
Polkan García ha dirigit les edicions celebrades en Colombia i Brasil, a on ha admés que esta cita fon “més Campus i manco ‘Party'” que en Valéncia, encara que ho ha justificat a que en Suramèrica “ya s’ha començat aixina”, en referència al major pes adquirit pels cursos i els tallers organisats.
“La gent ací ve molt a estar sentat davant de l’ordenador, i per això enguany hem colocat els escenaris entre els participants i no en els extrems”, ha subrallat.
Una atra de les diferències detectades per García és que en Suramèrica “a partir de les nou o les déu de la nit la gent se’n anava “, mentres en Valéncia els “campusers” aguanten fins a ben entrada la matinada.
“Allí se mos va caure el servidor uns minuts i no passà res. Ací de moment no mos ha ocorregut, pero sé que si se donara tindria immediatament a gente queixant-se, ya que exigixen el servici pel qual han pagat”, ha subrallat Polkan García, qui ha reconegut que “quan la gent crida, per simple paranoya sempre comprove que tot funciona”.
Blog de Software Valencià 